Jornada científica sobre la recuperació participada dels espais fluvials

Posada en comú d’opinions, experiències, treballs i metodologies vinculades a la participació ciutadana per a la rehabilitació i protecció dels espais fluvials

El passat 22 de març es va celebrar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona una sessió sobre la recuperació i valorització dels espais fluvials, en el marc del projecte Viu la Riera per a la millora de la riera de Caldes.

Hi van participar diferents grups de recerca d’àmbit nacional i internacional amb àmplia experiència en processos participatius vinculats a la planificació i gestió d‘espais d’interès ambiental. Concretament, van intervenir Catherine Carré (Departament de Geografia de la Université de Paris 1), Anna Ribas (directora del grup de recerca Medi ambient i tecnologies de la informació geogràfica, Departament de Geografia de la Universitat de Girona), Pere Vall (director del grup de recerca Regeneració de territoris intermedis, Universitat Internacional de Catalunya), i Jaume Piera (Departament d’Oceanografia física i tecnològica, Institut de Ciències del Mar ICM-CSIC).

Es van presentar diferents experiències, visions i mètodes a l’entorn de la participació ciutadana en la millora de l’entorn natural, i particularment de l’espai fluvial.

Catherine Carré va centrar la seva ponència en el rol i la rellevància dels ciutadans en els projectes de restauració de cursos fluvials, majoritàriament a la conca del riu Sena, a França. La ponent va fer notar la discrepància de percepcions i perspectives entre la ciutadania i els gestors dels espais fluvials, tot i que destacava la progressiva presa de consciència ciutadana sobre les funcions naturals del riu i la seva importància per la qualitat de vida. També es va posar de relleu la necessitat d’integrar la informació obtinguda durant els processos participatius en la presa de decisions. En aquest sentit, la participació pública esdevé un dels tres pilars bàsics en la rehabilitació dels espais fluvials, juntament amb el marc regulador vigent, i els mecanismes de finançament per impulsar i garantir la continuïtat dels projectes.

La investigadora també afirmava que no és fàcil accedir i conèixer l’opinió de la gent, i que en els processos participatius cal assumir contrarietats com l’eventual desconfiança i oposició ciutadana envers els projectes de restauració. Davant del conflicte, les metodologies participatives poden promoure l’apropiació social de l’espai fluvial i impulsar la construcció col·lectiva d’aquests entorns. En aquesta línia, posava de manifest que els processos participatius permeten l’intercanvi d’opinions i preocupacions entre la ciutadania i les administracions competents, del tot indispensable per consensuar solucions i fer compatibles els usos econòmics, socials i ambientals. Finalment, la ponent va reflexionar sobre les problemàtiques i riscos a l’entorn dels espais fluvials que requereixen estratègies de participació ciutadana (lluita contra les inundacions, millora de la qualitat de l’aigua, adaptació al canvi climàtic, protecció de la biodiversitat, i adequació d’espais oberts per a la cohesió social).

Anna Ribas va presentar els resultats del projecte European Waterways Heritage: Re-evaluating European Minor Rivers and Canals as Cultural Landscapes (EUWATHER), i concretament el disseny de tres itineraris digitals dirigits a mostrar a la ciutadania el patrimoni natural i cultural vinculat al riu i els recs del Baix Ter, i a impulsar el desenvolupament turístic d’aquest territori a través dels seus valors patrimonials. El disseny d’aquestes rutes va partir d’un procés participatiu on van intervenir diferents agents del territori (administració pública local i regional, Agència Catalana de l’Aigua, comunitats de regants, Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, i entitats ecologistes). En un paisatge humanitzat i amb un fort pòsit cultural i social, el projecte ajuda a difondre el coneixement de la història i la memòria local, mitjançant el recull de manifestacions culturals com la literatura, la poesia i la música.

Jaume Piera va explicar casos concrets d’implementació de mètodes de ciència ciutadana col·laborativa i aplicació de noves tecnologies per ampliar i millorar el coneixement i el control del medi ambient. Actualment, la ciència ciutadana fa possible ser present a tot arreu i en tot moment, i es poden implementar observatoris de vigilància ambiental per obtenir molta informació, verificable i de qualitat, amb la participació massiva de ciutadans. Es tracta de treballs en xarxa entre ciutadans i experts que integren aspectes clau pel coneixement científic: adquisició i validació de dades, i posterior anàlisi i obtenció de conclusions per millorar l’entorn. Entre altres projectes, es va fer referència a l’elaboració d’un atles d’ocells nidificants i al seguiment de les poblacions de papallones diürnes. En tots ells, el científic ciutadà s’apropa a la natura i aporta observacions útils que són avaluades de manera col·laborativa. D’aquesta manera, es produeix un intercanvi fluid de coneixement i informació on jugen un paper clau tres figures:  els observadors, els analistes i els gestors.

Pere Vall va explicar el projecte de recerca universitari Viu la Riera concebut com un procés obert de participació ciutadana per a la millora de la riera de Caldes al seu pas per Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i la Llagosta. En el decurs del procés, s’han aplicat metodologies participatives on-line a través d’una eina web SIG-PP i tallers presencials, amb l’objectiu d’obtenir opinions sobre la riera i compromisos tant socials com polítics en favor de la seva rehabilitació.

Aquesta jornada va resultar especialment útil per contrastar i enriquir el mètode participatiu utilitzat en el projecte Viu la Riera. L’intercanvi d’ experiències i metodologies a l’entorn de la participació ciutadana i el medi natural va posar de manifest la similitud d’algunes línies de treball i la complementarietat dels mètodes emprats. En tots els casos es va constatar la importància de la dimensió social de l’espai natural, i la necessitat de promoure la implicació ciutadana en la seva cura. El conjunt de les xerrades van fer evident la idea que és imprescindible la creació d’un marc d’intercanvi i de discussió sobre la rehabilitació participada dels espais fluvials, i que cal aprofitar l’energia de la gent per pensar i actuar conjuntament.

Viu la riera! és un projecte impulsat pel grup de recerca RIL de UIC Barcelona School of Architecture i l’IMA de la Universitat de Girona. Té el suport de RecerCaixa, un programa impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, amb la col·laboració de l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques) i la FECYT (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia–Ministeri d’Econom

Recent Posts

Leave a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Start typing and press Enter to search